My Items

I'm a title. ​Click here to edit me.

3a Session de presentació dels treballs dels estudiants (UAB+UPC)

3a Session de presentació dels treballs dels estudiants (UAB+UPC)

Aquest segon semestre 2019-2020, al Covadonga Urban Lab han participat diverses assignatures de 4 universitats diferents. Fins al mes de juny, hem tingut l'oportunitat d'organitzar dues sessions de presentació de les propostes al Grup d'Interès Local, per tal de contribuir al debat i la discussió sobre el territori des d'un altre punt de vista. El dimarts 15 de setembre hem programat la sessió de presentació dels treballs dels estudiants que s'han fet a les assignatures següents de la UAB i la UPC: Projectes d'intervenció - Psicologia social (del Grau en Psicologia, UAB) Projectes d'Innovació Tecnològica (del Grau d'Empresa i Tecnologia, UAB) Geografia Humana Aplicada (del Grau en Geografia i Ordenació del Territori, UAB) Geografia Social i Cultural (del Grau en Geografia i Ordenació del Territori, UAB) Projecte final del Postgrau en Smart Cities de la UPC Podeu consultar els projectes que es van presentar en els següents enllaços: Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Postgrau en Smart Cities - Projecte final LINK Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Psicologia Social LINK Geografia Social i Cultural LINK Geografia Humana Aplicada LINK Empresa i Tecnologia LINK PREMSA LINK: https://www.diaridesabadell.com/2020/09/15/proposen-convertir-el-carrer-covadonga-en-una-zona-de-vianants/

Brunch d´innovació hubb30: Smart Sports - Campus UAB Sabadell, 21.02.2020

Brunch d´innovació hubb30: Smart Sports - Campus UAB Sabadell, 21.02.2020

En la darrera dècada, de la mà de la recerca, les TIC i la innovació, s’ha evidenciat un significatiu desenvo-lupament de la indústria de l’esport que no només ha afectat els productes i serveis esportius, sinó també les indústriesrelacionades: tèxtil, electrònica, nutrició, construcció, turisme, esdeveniments i comunicació, entre d’altres.Algunes de les innovacions amb major impacte en la performance i la salut dels esportistes es relacionen amb les millores en la mecànica de el moviment humà; els nous materials; els sensors IOT; els dissenys perso-nalitzats i l’automatització. Destaquen, per exemple, els dispositius “wearables”, la roba esportiva intel·ligent i la gestió de dades biomètriques. Altres innovacions es impacten en l’experiènciadelsaficionats, com ara els drons i la realitat augmentada, l’streaming, o la gestió dels espais i els socis dels clubs esportius.Aquest brunch aportarà una visió de tendènciesen aquest terreny, i les debatrà amb participants experts. En el marc de l'Covadonga Lab tenim el plaer de poder presentar el proper "Brunch"en Smart Sport el 21 de Febrer 2020 al barri de Covadonga i la ciutat de Sabadell. Inscripcions: https://hubb30.cat/ca/inscripcions/smart-sport Que són els "Brunch d'Innovació"? Trobades que donen a conèixer les tecnologies més disruptives i com impacten al teixit empresarial i social. Dedicades a línies d’innovació en camps específics que permeten conèixer de primera mà les tendències es configuren en aquell terreny, així com els experts que les protagonitzen.Dirigides a organitzacions que vulguin innovar de la mà dels agents de recerca del territori

CANVIAR EL MÓN CANVIANT EL TEU BARRI - L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE COVADONGA

CANVIAR EL MÓN CANVIANT EL TEU BARRI - L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE COVADONGA

BILL PHILLIPS Vicepresident, Associació de Veïns Covadonga Les associacions comunitàries locals, o Associacions de Veïns, tal i com s’anomenen en català, estan acostumades a tenir paciència. Van tenir paciència durant els darrers anys de la dictadura franquista, reunint-se clandestinament quan es prohibia l’associació, ja que treballaven tranquil·lament per millorar els seus barris. Amb l’arribada de la democràcia, un experiment permanentment amenaçat a Espanya, les Associacions de Veïns es van dedicar pacientment a la presència de serveis bàsics com ara clavagueram, aigua, electricitat i carrers asfaltats, i quan les autoritats no van poder o no volien ajudar, es van dedicar a fer ells mateixos la feina. Aquesta determinació d’obtenir una vida millor per a la comunitat local avui continua, però encara requereix paciència, ja que poques vegades es compleixen les promeses i els governs, ajuntaments i administracions van i venen, sovint abandonant el càrrec abans de complir els seus compromisos. Estem acostumats a estar decebuts. Va ser, doncs, amb poques expectatives, i amb una certa vacil·lació, que l’Associació de Veïns de Covadonga –una de les associacions més petites d’aquest tipus a la gran ciutat postindustrial de Sabadell– va rebre la invitació a participar en el Projecte UCITYLAB, finançat per la Unió Europea i impulsat per la Universitat Autònoma de Barcelona. La UAB té un campus al barri, amb el qual l’Associació gaudeix d’una excel·lent relació. La iniciativa semblava que tenia el suport de polítics locals de més d’un partit, i també hi participaven diversos grups, entitats i empreses del conjunt de la ciutat de Sabadell. Així que vam decidir que no teníem més remei que participar-hi. Les reunions inicials no van ser especialment prometedores, ja que incloïen el tipus d’activitats grupals afavorides per l’ajuntament quan ha de marcar la casella de “participació ciutadana” i convenç voluntaris benintencionats per assistir a sessions llargues i sense propòsit sobre qüestions que mai arribaran a bon port més enllà d’un breu article i una fotografia del regidor en qüestió al diari local. Però els organitzadors d’aquestes sessions semblaven estar d’acord amb les opinions i suggeriments dels participants. Les propostes per millorar, renovar, implantar i consolidar els canvis al barri pel que fa al medi ambient, la salut, la mobilitat i la socialització –propostes que van rebre l’aprovació de tot cor dels participants– semblaven anar progressivament cap a alguna cosa més específica, una cosa que realment pot succeïr. Es va mantenir cert escepticisme. El projecte era una iniciativa universitària, amb un finançament europeu. Per a aquells que teníem experiència acadèmica, això semblava un fi en si mateix: potser es publicarien uns quants articles, es refinarien els currículums, s’aconseguirien més llocs de treball permanents i promocions internes, s’obtindrien resultats. La participació de la universitat en aquest projecte, però, va donar un gir pràctic. Grups d’estudiants de diverses universitats catalanes, algunes d’elles força allunyades de Sabadell, treballaven intensament en la producció de projectes propis dirigits a millorar la vida i el benestar del nostre barri de Covadonga. Els resultats i troballes d’aquests projectes es van presentar a la gent local, que va poder interactuar amb els estudiants, fer-los preguntes i fer suggeriments en una enriquidora trobada celebrada en un edifici cavernós –una fàbrica tèxtil anteriorment– més coneguda fins ara per ser un col·legi electoral durant el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 sobre la independència de Catalunya. Amb el pas del temps, el projecte semblava avançar en dues direccions separades. Una estava relacionada amb la universitat i l’administració local. S’ha parlat molt sobre el futur de certes fàbriques tèxtils en desús que les autoritats locals van anar comprant gradualment. Fa anys ens van dir que hi hauria una nova escola bressol, una escola primària o fins i tot una escola secundària a l’espai més ampli de tots. Però aquestes idees, com tantes vegades, van quedar en res i en el cas de les escoles primàries i secundàries almenys, en realitat no eren necessaries. Hi va haver altres suggeriments com la possibilitat de convertir la zona en un hub d’alta tecnologia, amb la proximitat de l’hospital i el campus universitari actuant com a catalitzadors per transformar el nostre barri en un nou i brillant Silicon Valley. Això no va passar. Però el projecte UCITYLAB va reunir la Universitat i l’ajuntament, tant en els seus inicis com al llarg del seu desenvolupament, i moltes de les qüestions plantejades durant les sessions de participació per part de la gent local s’adaptaven molt bé als esquemes preparats per les autoritats. Es peatonalitzarien els carrers obstruïts pel trànsit del barri, posant fi a l’ús de carrers residencials com a “corredors de rates”. Es podria, així, reduir el soroll i la contaminació; es permetria als nens jugar amb seguretat al carrer; els residents de les cases angleses es podrien reunir a fora sense por de patir un accident; i la gent, en general, podria socialitzar amb els seus veïns al vespre a la fresca com havien fet els seus avis? Una proposta per construir una residència universitària, o una nova facultat o un col·legi d’infermeria a una fàbrica en desús amb camins segurs i sense cotxes que connectin amb el campus ja existent, oferiria una solució beneficiosa per a tothom en aquest moment de crisi climàtica i de sensibilitat ambiental. Com mostren les fotografies del carrer Covadonga, gairebé no hi ha espai per als vianants, mentre els cotxes que travessen el barri posen en perill els residents i omplen el carrer de soroll i fum. Mentrestant, com que cal pagar per aparcar al centre de la ciutat, molta gent que hi treballa estaciona els seus cotxes a Covadonga durant el dia, prenent encara més espai als veïns i veïnes del barri. L’ideal seria que aquest carrer estigués tancat pel trànsit, on estigués prohibit estacionar al carrer i es donés prioritat als vianants i bicicletes, per promoure l’activitat social. Aquesta iniciativa, en cas que es produeixi, permetria fer aflorir altres propostes. S’expressa una certa preocupació per la dificultat d’arribar tant al centre de la ciutat, a l’oest, com al riu proper, a l’est. Les dificultats provenen del sistema viari en què els carrers paral·lels circulen de nord a sud. En evitar que els vehicles utilitzin el barri com a pas, hi hauria un accés directe i segur entre el riu i el centre de la ciutat. Això contribuiria a un altre dels objectius proposats tant per la gent local com pels projectes estudiantils: l’oportunitat de practicar esports amb itineraris llargs i connectats, inclosos els entorns urbans i de ribera. En cas que passi, és clar. Però hem après a ser pacients. L’altra direcció en què es va avançar el projecte va prometre resultats més immediats: la creació d’una comunitat energètica (veure article sobre comunitats energètiques). Les diverses idees i iniciatives van sorgir dels activistes i del teixit local de Covadonga i Sabadell, però la possibilitat de reunir tots els agents necessaris perquè progressés ha estat significativament ajudada i catalitzada pel projecte Covadonga Urban Lab / UCITYLAB. Esperem que la resta de propostes, totes elles amb un sòlid suport local i que, sens dubte, volen millorar la vida de la població local, donin els seus fruits. Sense les bases no hi haurà un creixement real, però sempre és benvingut comptar amb el suport institucional i, a més, treballar en col·laboració amb la resta d’actors socials per resoldre els nostres reptes comuns ha de ser el nou camí a seguir.

CAP A UN MODEL ENERGÈTIC PÚBLIC, COOPERATIUI COMUNITARI: LES COMUNITATS ENERGÈTIQUES.

CAP A UN MODEL ENERGÈTIC PÚBLIC, COOPERATIUI COMUNITARI: LES COMUNITATS ENERGÈTIQUES.

GABRIEL CARDEÑOSA Gestor Energetic, Universitat Autònoma de Barcelona Ens trobem en plena transició energètica, està signat el manifest d’emergència climàtica, el planeta s’escalfa, podríem seguir fent créixer aquest llistat infinitament i...no farem res? És hora d’actuar! Hem d’actuar per tal de promoure la transició energètica. D’aquesta manera podrem dur a terme un canvi de model energètic on passarem de ser subjectes passius a actius, de consumidors a productors. La generació d’energia elèctrica renovable, distribuïda i l’autoconsum es troba ara al nostre abast. Podem aconseguir que el sistema sigui més just, renovable i democràtic i les comunitats energètiques son una nova eina per fer-ho realitat i per accelerar la transició energètica i reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Des de fa dies un nou concepte energètic està apareixent a les nostres vides: les Comunitats energètiques (CE). Un concepte que no és nou però que va agafant força arran de la propera transposició de dues directives europees, la Directiva (UE) 2018/2001 del desembre de 2020 i la Directiva (UE) 2019/944 al juny de 2021. Ara hi ha el marc i els instruments per tirar endavant, però primer necessitem saber que són, quins objectius tenen i quins beneficis poden atraure als seus participants-socis. Les comunitats energètiques són entitats jurídiques de participació oberta i voluntària formades principalment per la ciutadania, petites o mitjanes empreses i/o l’administració pública i que desenvolupen una activitat dins del sector energètic. Hi ha dos tipus de comunitats energètiques: i) les Comunitats energètiques renovables (CER) que promouen instal·lacions d’energies renovables de proximitat i ii) les Comunitats energètiques ciutadanes (CEC), que a més, poden incloure tota la resta de serveis energètics imaginables (eficiència energètica, mobilitat elèctrica, agregació de demanda, etc.). Les dues tipologies de CE tenen objectius socials i mediambientals i s’allunyen de la rendibilitat econòmica estricta. Per tant es proporcionen beneficis mediambientals, econòmics o socials als seus socis o membres en les zones locals on operen, en lloc de guanys financers. Desenvolupant-les aconseguirem que l’energia es posi en mans de les persones, la ciutadania, que es decideixi què fer amb l’energia produïda i, alhora, que l’autoconsum sigui una realitat, no només a nivell particular si no a nivell col·lectiu. Els darrers canvis normatius permeten i faciliten l’autoconsum compartit entre persones (habitatges) situats en un radi de 500 metres, d’aquesta manera la creació de comunitats energètiques és una realitat tangible. Els avantatges són clars: es produeix energia neta i es redueix l’import econòmic a la factura elèctrica dels membres, cosa que ajudarà a alliberar del domini complet que els subministradors d’energia elèctrica han gaudit durant molts anys en un país on el cost de l’electricitat el gener del 2021 va ser el més alt d’Europa. La instal·lació dels panells solars per part d’una comunitat energètica es pot realitzar de manera centralitzada o descentralitzada en una “gran” superficie o bé en petites. Fins i tot poden prendre part de la comunitat energètica persones que no disposin d’espai per instal.lar els panells solars. Les possibilitats alhora de crear i participar de la comunitat energètica son infinites i es poden fer a mida de les necessitats dels seus membres. A Sabadell, la proposta de creació d’una comunitat energètica a Covadonga sorgeix de la voluntat i l’experiència en l’àmbit de les energies renovables de l’Associació de Veïns de Covadonga, de l’àmbit de l’Eficiència Energètica de la UAB, del Grup local de Som Energia i de la cooperativa Som Confort Solar. Ho fa en el marc del Covadonga Urban Living Lab, el laboratori urbà promogut per la UAB i perquè la ciutadania, des d’un entorn obert, pugui imaginar i valorar possibles solucions a reptes socials, urbans i ambientals als quals s’enfronta el barri de Covadonga i Sabadell en general i generar la col·laboració entre veïnat, la universitat (UAB i altres), el sector empresarial i i l’administració. Les comunitats energètiques s’han de pensar en aquesta clau, i atès que en el nostre cas hi havia tots els ingredients presents, s’ha decidit entrar en l’exercici de definir i intentar impulsar-ne una al barri de Covadonga. Això va portar a la recerca del sostre adequat i a la conclusió que els edificis municipals proporcionen les millors oportunitats. Tot i que es va considerar que no calia demanar permís a l’ajuntament si els edificis ja estaven contractats a organismes independents com organitzacions juvenils, esportives o culturals, tenia sentit incloure les autoritats en la iniciativa. Malgrat les inevitables reticències exhibides pels funcionaris de l’ajuntament durant una primera reunió exploratòria, l’adopció de la proposta per part d’un polític local, i el continu suport de la universitat a través del projecte UCITYLAB va donar lloc a una decisió unànime de l’ajuntament de donar suport a la proposta de creació d’una comunitat no només al barri de Covadonga, sinó també a iniciatives similars que podrien aparèixer a tota la ciutat. Després de diverses reunions en línia molt concorregudes on es va explicar a la gent el propòsit de l’esquema, la disponibilitat d’espai al terrat, amb la bona voluntat de l’ajuntament i la determinació del nostre grup local d’entusiastes de l’energia neta per iniciar la instal·lació el més aviat possible, tot indica que aquesta iniciativa, o una variació d’ella, es convertirà en realitat al cap de poc temps. Segons la proposta inicial la comunitat disposaria de les vessants sud de les dues cobertes de les naus que allotgen el Grup de Castellers i el que seria la seu de la Nau Coop, per a la instal·lació de panells fotovoltaics per una producció estimada de 100.000 kWh/any. Producció que en un 40% es destinaria a 50 famílies participants i el 60% restant per la resta de possibles col·laboradors com la UAB. El cost d’amortització estaria al voltant dels 4 i 5 anys. Un altre dels principals punts forts de la comunitat energètica de Covadonga, sent pionera al municipi, és la seva capacitat de replicació i efecte multiplicador. El seu model pot servir per seguir-ne implantant d’altres sota les mateixes premisses i/o condicionants. Ser exemple, trencar barreres i superar els obstacles per primera vegada, aplanarà el camí a la resta de veïns i municipis. Això obre la possibilitat de crear comunitats similars a les zones afectades per la pobresa energètica, on el suport de l’ajuntament com un membre col·laborador podria ser decisiu. Actualment s’estan desenvolupant diferents comunitats energètiques a tot el territori estatal. A Catalunya i concretament a Girona s’està treballant en la creació de quatre proves pilot als municipis gironins d’Amer, la Cellera, Cornellà del Terri i Rupià on s’instal·laran plaques fotovoltaiques en equipaments municipals i que serviran per abastir d’energia diferents edificis municipals, habitatges en situació de pobresa energètica. A nivell estatal en trobem varies en diferents estadis evolutius com la del municipi de Gares (Navarra), Castellar-l’Oliveral (Valencia) i un llarg etcètera. La transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic es troba a les nostres mans i ara més que mai tenim el poder i els instruments per accelerar el canvi cap a una transició ecològica justa, lectiva i col·laborativa. Som i serem els principals actors d’aquest canvi. Les comunitats energètiques, són un eslavó clau en aquest procés!

COMUNICANDO CIUDAD: CREANDO Y PROPAGANDO LAMARCA SABADELL COMO CIUDAD DE DEPORTE

COMUNICANDO CIUDAD: CREANDO Y PROPAGANDO LAMARCA SABADELL COMO CIUDAD DE DEPORTE

EMILIO FERNÁNDEZ PEÑA Profesor de Comunicació Audiovisual Director del Institut de Recerca de l’Esport (IRE-UAB) Universitat Autònoma de Barcelona. Covadonga como localidad no está en Cataluña sino en Asturias. Pero para los Sabadellenses remite a su pasado industrial y quiere ser germen e impulsor de un brillante futuro para una ciudad que anhela tener protagonismo en el terreno de juego local y global. En las sociedades del capitalismo avanzado comunicar es construir una realidad pa ra el público, pero no se puede comunicar antes de tener algo de enjundia que contar. La sociedad civil de la ciudad, el Ayuntamiento de Sabadell y la Universitat Autònoma de Barcelona trabajan en planear un futuro de innovación y moderna actividad económica en torno al deporte. El enfoque no puede ser otro que el de colaboración activa de todos los actores, creando circuitos virtuosos en torno a un Hub de las industrias del deporte de Sabadell. Sabadell tiene futuro porque para construir lo nuevo podría ayudar mucho un pasado exitoso ya que, como demuestra la teoría de los sistemas emergentes, las ciudades tienen una memoria que favorece la continuación de nuevas actividades vinculadas, en el mismo lugar en el que se han desarrollado actividades industriales de éxito en el pasado. El proyecto ha de ser una realidad, estar en funcionamiento para contarlo, porque de lo contrario perderíamos credibilidad y corregir una mala imagen de marca es, en ocasiones, más complicado que construir una marca desde el principio. Cuando tengamos algo digno de ser contado ha de ser contado con entusiasmo desbordante para hacerlo llegar al mundo porque el límite, por mucho que se hable de involución de lo global, es el mundo y el contexto ha de ser una sociedad abierta, siguiendo el concepto de Karl Popper, en la que se luche por superar las desigualdades pero en la que se valore y premie el mérito, en la que lo distinto no se expulse, sino que se cultive porque de lo diferente, en una interacción con la tradición, se crea lo nuevo, se genera innovación, que se constituye en el santo grial de las actividades industriales de valor añadido. Las ciudades que venden su marca global de forma adecuada atraen a los mejores, sean del pueblo de al lado o del otro extremo del mundo. Crear marca ciudad La construcción de una marca es siempre un proceso de negociación constante entre cómo quieres proyectarte y cómo los otros te ven. Es un proceso de retroalimentación que se ha mantener siempre vivo. Tradicionalmente el concepto de marca, también el de marca ciudad descansa sobre todo, en la reputación, algo que siempre es evocativo, que se instala en el territorio de las imágenes mentales que se producen en la gente y que guían sus decisiones. Construir la comunicación de marca de Sabadell desde un punto local y global es conseguir hacerla emerger en la mente de la gente cuando se piensa en un producto o servicio de éxito que se produce en la ciudad. Es también diseminar la idea de Sabadell como un sitio atractivo para invertir, para ser visitado y seguramente para vivir o estudiar. Con vistas a conseguir este objetivo a medio plazo será necesario diseñar el nuevo modelo económico, crear infraestructuras, intervenir decisivamente en el urbanismo de la ciudad y, una vez hecho todo esto, comunicar con coherencia, sin dejar de mirar hacia el objetivo, sin contradicciones. El tao de la comunicación de marca Hablar de tao es hablar de una visión totalizadora de la comunicación de ciudad en constante interacción con una realidad planificada e ilusionante. Sus actividades económicas, su urbanismo, la construcción de nuevas infraestructuras, su sistema de investigación, privada y pública, de transferencia y de creación de innovación. La innovación es un elemento clave, ligado a la investigación y transferencia y a la actividad económico-industrial, y que ha de tener un componente sólido de comunicación también. En estas sociedades de capitalismo avanzado lo nuevo es motor de éxito y ventas para las empresas y a ello está ligada la innovación. Hablar del tao de la comunicación de la marca es hablar una visión holística, totalizadora, de un trabajo coordinado entre todos los actores y procesos. No sólo aquellos que comúnmente se entienden como parte de las estrategias de comunicación, como los medios de comunicación tradicionales, las redes sociales o las estrategias de publicidad y las relaciones públicas. La comunicación se ha de considerar también como vinculada a la realidad económica, industrial, política o urbanística de la ciudad. Ha de existir un diálogo constante entre esa realidad descrita y la estrategia de comunicación. Las organizaciones que no tienen al responsable de comunicación en su núcleo duro de toma de decisiones cometen un error. Lo mismo ocurre con las marcas que no tienen una visión totalizadora. Este tao de la comunicación de marca consiste en una visión sistémica, en la que los diferentes ítems de comunicación y los diferentes medios de difusión, medios tradicionales y nuevos medios, estrategias de relaciones públicas y publicidad, se complemente, se retroalimenten e interactúen positivamente entre ellos. Es tener una visión 360 grados de lo que se quiere comunicar y construir el todo desde la interacción de las partes. Se ha de pensar en la estrategia de medios, publicidad y relaciones públicas de forma global, dotando de una especialización a cada medio, a cada soporte pero encajando las piezas del puzle comunicativo sin perder de vista nunca el conjunto. Vivimos un momento comunicativo donde la información y opinión de calidad disminuyen su presencia y ha aumentado de forma exponencial la comunicación directa, sin intermediarios a través de las redes. Así, la comunicación se torna más emocional. Lo emocional es el lenguaje de publicidad y las relaciones públicas, mientras que el periodismo ha sido siempre el territorio de los hechos. No de la objetividad porque los medios y los periodistas siempre dejan el sello de su visión en la información, pero sí de aquello que aspira a ser comunicado como un hecho externo al periodista, que nunca es protagonista de lo que cuenta, en el caso de la información, y que deja bien claro cuando utiliza la argumentación que disemina su visión del mundo en la opinión. La hipertrofia de lo emotivo, publicitario y las piezas de comunicación corporativa no convierten a nuestro objetivo de dar a conocer los productos de Covadonga en Sabadell en una empresa más fácil, porque la competencia de soportes y redes con contenido promocional y corporativa se dirime de forma cruenta en el territorio de los medios sociales, que son crecientemente audiovisuales. Así, pues esa campaña de creación de marca ha de atender a diversos objetivos centrales: Definir los hechos diferenciales que Sabadell quiere exhibir en ese contexto global y que contribuirá a perfilar la marca. La marca de ciudad se ha de promover de forma complementaria con otras marcas cercanas y colaborar con ellas como la marca Cataluña o la marca Barcelona. Desarrollar la estrategia de medios, sistémica, o lo que algunos llaman 360 grados, lo que incluirá, comunicación en medios tradicionales, en redes sociales, con sus especificidades y públicos, publicidad y relaciones públicas. Las relaciones públicas adquieren un papel preponderante porque comprende elementos como la creación de lobbies de influencia a líderes de opinión de diferentes ámbitos sociales y políticos, la presencia en medios internacionales, la colaboración con las iniciativas de diplomacia empresarial y deportiva de otros organismos de gobiernos superiores o la publicidad en medios convencionales. La insistencia comunicativa, la redundancia de los hechos fundamentales que deben ser comunicados se premia, si es coherente. Ello ocurre en el desarrollo de marcas o la búsqueda de preeminencia pública de determinadas ideas. Todo ello considerado de una forma totalizadora, sin perder en ningún momento los objetivos. Este proceso de comunicación de marca al mundo requerirá de una constante evaluación, de una retroalimentación constante, lo que permitirá rectificar y replantear aquellos aspectos que deben mejorarse y nos ofrecerá datos respecto al nivel de éxito de nuestra iniciativa. Todo esto es posible desde Sabadell y será posible desde el nuevo Hub de las Industrias del deportede la ciudad, que ha de tener también presente en su funcionamiento esa visión sistémica y un enfoquetotalizador, 360 grados pero sin perder de vista que primero hay que hacer y luego comunicary no al revés.

COVADONGA URBAN LAB, SABADELL: UN LABORATORI D’APRENENTS EN TEMPS DE PANDÈMIA

COVADONGA URBAN LAB, SABADELL: UN LABORATORI D’APRENENTS EN TEMPS DE PANDÈMIA

NADIA FAVA i MARTA CARRASCO BONET Departament d’ Arquitectura i Enginyeria de la Construcció, Universitat de Girona L’àmbit disciplinari de l’ordenació del territori i la planificació urbanística històricament s’ha presentat com una pràctica de modificació del territori però també com un camp del saber de síntesi de disciplines que confronten directament amb les polítiques de gestió i transformació del territori. Aquests són uns dels aspectes pels quals la urbanística es veu afectada per contínues tensions i transformacions. Avui en dia, per una banda, tots els actors, inclosos els usuaris, i per l’altra les preguntes, els temes i les eines de recerca, es redefineixen contínuament per trobar noves perspectives capaces d’enfocar, amb nitidesa, els temes de la contemporaneïtat. De forma cíclica augmenta l’escletxa entre les pràctiques i els sistemes de gestió i i normativa urbanístics. Parlant s’observa, per una banda, un urbanisme fonamentat sobre una estructura jeràrquica normativa establerta en la idea que els sistemes socials són simples i que el territori és un recurs no exhaurible on desenvolupar las activitats humanes, però per altra banda, cada vegada es fa més present una gestió i transformació del territori a partir d’activitats de baix a dalt que promouen accions per a una planificació participativa, comunicativa i col·laborativa amb tota la complexitat de la societat actual i en la qual el territori es considera un recurs amb uns valors socioeconòmics i mediambientals específics. Aquestes dues maneres extremes de pensar la planificació mostren una tensió estructural entre organització i espontaneïtat (Moroni, 2010; Orioli & Massari, 2020) o entre una gestió del territori de dalt a baix i una de baix a dalt. La Unió Europea (UE) des dels anys noranta del segle passat promou polítiques de gestió de baix a dalt, però que no acaben d’aplicar-se als nivells més baixos de governança. Entre els exemples de governança de baix a dalt promoguts per la UE es poden esmentar les convocatòries dels projectes de recerca H2020 o Erasmus+ i els projectes Leader (Liaison entre actions de développement de l’économie rurale) o Urbact per al desenvolupament de les àrees rurals o urbanes. En aquestes iniciatives es proposa actuar amb un model de desenvolupament local dirigit per la comunitat (Community-Led Local Development, CLLD) que va ser introduït per la Comissió Europea (CE) en resposta al fracàs de les polítiques convencionals de dalt a baix per planificar la mitigació dels grans reptes i problemes a moltes ciutats. Els desafiaments de l’adaptació al canvi climàtic, la despoblació, l’envelliment de la població, l’atur, els dèficits d’infraestructures, la desigualtat, el benestar equitatiu i la degradació del medi ambient es corresponen en gran part amb molts dels objectius de desenvolupament sostenible inclosos en l’Agenda 2030. En aquest context s’emmarca el projecte europeu Erasmus+ UniverCity Action Lab , que va promoure el Covadonga Urban Lab a la ciutat de Sabadell i en el qual van participar els estudiants d’arquitectura de la Universitat de Girona conjuntament amb l’administració pública, les associacions veïnals i entitats del territori i cinc altres universitats catalanes. Nou vocabulari i nous actors per a un projecte adaptatiu La condició mutant actual de la urbanística i la dificultat de la comunitat acadèmica i tecnicocientífica per adaptar els continguts de les assignatures sembla el resultat provocat per un aparat teòric encara feble que sustenta aquestes pràctiques de governança de base. Aquesta feblesa sorgeix de la dificultat de construir un teoria que integri la contribució de molts coneixements i accions experimentals que encara estan definint el seu vocabulari, els actors i els nous conceptes. Per una banda, el vocabulari s’ha ampliat amb paraules evocadores que a vegades semblen poc concretes, com ara: sostenibilitat, resiliència, innovació social, pràctiques creatives i col·laboració, entre moltes altres. Totes aquestes paraules ja formen part del lèxic dels grans projectes de recerca de la Comunitat Europea, però encara tenen dificultats per entrar en la quotidianitat de la praxi de la gestió del territori. Són encara paraules que s’identifiquen amb una acció tàctica experimental i amb una perspectiva de laboratori urbà. Per altra banda, els nous actors ja estan presents en la gestió del territori: mediadors socials, experts en tècniques de participació ciutadana, experts en disseny de participació... però sorgeixen molts dubtes en el moment de definir els límits i els llindars de les diferents competències. Aquesta polifacètica i interessant situació comporta desavantatges a l’hora d’explicar quines són les competències d’un urbanista, quines són les seves eines metodològiques específiques. Finalment, també el projecte d’urbanisme ha canviat: de ser la solució als problemes de la ciutat a ser interpretat com una eina adaptable capaç de prefigurar el desenvolupament i el disseny futurs, però en sentit procedimental, s’assimila a la idea d’“obra oberta” d’Umberto als any setanta o de les actuals idees d’arquitectura proposades per arquitectes com ara Lacaton i Vassal. El projecte es converteix en un marc on poder desenvolupar un procés cocreatiu amb els diferents actors. En aquest sentit, el projecte no solament és obert, sinó que és un procés plural que inclou els diversos col·lectius. L’educació dels futurs arquitectes i planificadors posa qüestions sobre la taula com, per exemple, explicar una disciplina en canvi profund. Quines són les competències prioritàries que l’alumnat ha d’adquirir en el temps de què es disposa durant la carrera d’arquitectura i quins són els coneixements més pertinents per explorar perspectives i enfocaments socialment innovadors que poden donar indicacions respecte a reptes per al futur del territori, com explicar la incertesa i la indeterminació, també formal, com a valor... són algunes d’aquestes qüestions. Els cursos educatius d’urbanisme a la universitat representen una oportunitat si els imaginem com a laboratoris reals d’innovació de pràctiques i continguts, en els quals es pugui experimentar amb l’aplicació de canals de comunicació i participació en casos d’estudi concrets. Aquests problemes van augmentar durant l’any acadèmic 2019-2020, amb l’aparició de la pandèmia de COVID-19, paral·lelament a la sensació que el desenvolupament, si està pensat només en termes econòmics, no s’adequa als principis de sostenibilitat mediambiental, social i econòmica. Des de fa més d’una dècada, les urgències del canvi climàtic, com ara la desigualtat i els perills del medi ambient, són temes presents a les agendes dels urbanistes i als programes dels cursos d’urbanisme, que busquen com actualitzar els vocabularis i els conceptes en un món que es representa en una narrativa negativa de «canvi accelerat» i dels «riscos» derivats del desenvolupament: els de caràcter ecològic i sanitari amb conseqüències socials, polítiques i culturals. El projecte pilot Covadonga Urban Lab L’inici del laboratori d’urbanisme, la primera setmana de febrer de 2020, va permetre fer gairebé totes les visites i els tallers participatius previstos al curs abans del 13 de març, quan Espanya va declarar l’estat d’alarma i el confinament. Realment, el que va canviar durant el curs van ser les modalitats, de presencial a remot, i la sensibilitat dels estudiants del projecte i de les anàlisis, amb diferents tipus de conseqüències: la dificultat dels grups per reunir-se, la manca de debats a classe, però també una atenció més personalitzada per part del professorat i una sensibilitat més aguda cap a un projecte holístic, integrat i adaptable. Aquesta sensibilitat va posar de manifest que la tècnica educativa del «if had been» es podia adoptar com a realitat que l’alumnat va poder fotografiar des del silenci dels paisatges «alentits», i al mateix temps els grans canvis en curs. El projecte adopta el barri de Covadonga com un espai d’experimentació, test i validació de propostes que donin resposta als reptes urbans, socials i ambientals del conjunt de la ciutat de Sabadell que van ser prèviament definits en contínua col·laboració entre la Universitat Autònoma de Barcelona i els agents de la ciutat. Als estudiants se’ls va proposar que elaboressin propostes que donessin respostes obertes als problemes reals plantejats des d’una perspectiva local, però també considerant el context territorial, emmarcant-les en les agendes globals per al desenvolupament sostenible, com ara l’Agenda Urbana 2030 de l’ONU. El projecte posa damunt la taula qüestions respecte què és el benestar avui, què és la qualitat de vida, l’habitabilitat de l’espai urbà, quines són les polítiques capaces de redefinir les relacions espacials i socials de llocs ja actius, d’altres sense ús i d’altres que tindran una nova funció. A aquestes primeres observacions sobre el context s’afegeixen noves observacions que surten de la situació de la pandèmia a escala global. Si el projecte de l’espai públic era tradicionalment al centre del projecte, el tema del rol de l’urbanista en identificar els processos que porten al benestar i a l’habitabilitat saludable de les zones urbanes es va transformar en el nucli de coneixement i discussió. Així, es va discutir com el benestar pot ser un bé comú, un capital col·lectiu que es pot extreure de la ciutat existent valorant la història, el patrimoni construït i els valors socioambientals relacionats amb una idea de ciutat oberta (Sennett, 2018) al territori i als ciutadans. Les respostes dels estudiants van ser múltiples: espais públics accessibles, adaptables en el temps, idonis per restituir la centralitat a la vida i les relacions de les persones, espais públics que engendrin processos a dins de la cadena alimentària, però també que desenvolupin economies locals i nous motius d’associació entre persones, que permetin generar i atraure activitats per transformar Covadonga en un barri viu i dinàmic. Uns espais públics que es van estudiar amb enquestes, tallers, visites in situ per descobrir els llocs que les lògiques de mercat havien descartat i activitats encara minoritàries però amb un altre valor afegit social, que es revelen avui com espais d’oportunitat i de gran valor també per a una sociabilitat més distanciada. Els projectes resultants són indicacions de processos, més que projectes tancats. Intenten expressar una narrativa fragmentària volgudament oberta als canvis: usos temporals, noves relacions ecològiques, accions de reapropiació col·lectiva dels espais urbans o d’espais comunitaris privats. Els espais de la producció, elaboració, consum i rebuig del menjar tanquen cicles virtuosos que fins i tot apunten a canvis socials en la percepció i l’ús del territori. Són els espais per cocrear, coeducar, fer co-working, cohabitar; espais per a la cohesió i la solidaritat. Són els espais d’ús limitat de recursos, dels cicles tancats, de l’ús de les coses abans descartades com a possibles futurs per a la innovació social i comunitària (Fava, Carrasco , Kourkoutas, 2020). Els llocs de mobilitat també van ser temes importants recurrents en diverses de les propostes resultants: com aconseguir més permeabilitat desfent les barreres existents –sobretot les viàries–, com dotar de més qualitat els carrers, que facilitin hàbits de mobilitat més sostenibles i espais públics més amables, on el vianant sigui el protagonista i la natura tingui una presència important. En un moment en què la situació de pandèmia limita les possibilitats de moviment i obliga a un distanciament físic, els estudiants, amb el suport de les TIC i amb una sensibilitat augmentada en el tema de l’habitabilitat de la ciutat, de la necessitat d’espais públics de qualitat, d’espais per al moviment i de trobada i de la vida de proximitat, han donat respostes utilitzant com a materials del projecte allò que Georges Perec va definir com l’infraordinari, allò que apareix com a fons i que avui entenem encara més que és el suport fràgil de les activitats a la ciutat. La recerca del projecte apunta «a fer que el lloc es transformi en improbable fins a provar, per un breu instant, la impressió d’estar en una ciutat estrangera, o millor encara, fins a no entendre què està passant o què no està passant» (Perec, 1974), per imaginar uns futurs pròxims possibles. La sensibilitat augmentada a què al·ludíem ha fet posar èmfasi, per part de l’administració pública i dels estudiants i professorat, en les activitats ciutadanes en marxa i en totes les formes d’acció innovadores, per fràgils i febles que siguin, com a models per prendre en consideració, per repensar i reinterpretar el bagatge de coneixement i praxi que és la base de l’educació, la gestió i la planificació del territori. Aquest curs ha construït, sense intenció prèvia, un col·lectiu o escola d’aprenents (Garcés, 2020) que tenen la intenció de llegir i observar la ciutat i el territori amb ulls nous i noves eines, en un període de convivència marcat per la incertesa.

Comencem la 3a fase amb els Projectes Específics

Comencem la 3a fase amb els Projectes Específics

A partir del treball sobre els reptes estratègics i programàtics s'han identificat 20 projectes pel barri de Covadonga que es treballaran amb el Grup d'Interès Local durant les properes activitats. La propera sessió de treball serà en format virtual i està programada pel 10 de setembre. En aquesta sessió, col·lectivament prioritzarem aquests 20 projectes per, entre totes, definir per on comencem a treballar. Properament, en publicarem més informació! De moment, us deixem amb els dos esquemes de resum sobre els projectes específics. Resum relacional entre els reptes i els 20 projectes que han sortit. Per veure la imatge amb més resolució i descarregar-la, clicar-hi a sobre. Esquema de relació entre els 20 projectes.

Dades de participació al Covadonga Urban Lab. Abril 2020

Dades de participació al Covadonga Urban Lab. Abril 2020

Recollint les dades des de l'inici del projecte el desembre de 2019 fins l'última activitat de març de 2020, podem destacar el gran nombre de participants i de persones interessades en el projecte. A continuació es presenten en forma d'estadística, aquestes dades de participació que s'actualitzaran en les properes fases fins al final del projecte. Sobre el Grup d'Interès Local i els agents locals participants: Sobre el Grup Acadèmic: (No s'han comptabilitzat els i les estudiants, ja que encara no disposem de la dada exacta d'alumnes participants de cadascun dels cursos).

EL PROJECTE COVADONGA COM A EFECTE PAPALLONA

EL PROJECTE COVADONGA COM A EFECTE PAPALLONA

SERGI RICART GIRALDO Gestor a la Universitat Autònoma de Barcelona i Coordinador del Focus d’Innovació Local de la Federació de Municipis de Catalunya Quan Ildefons Cerdà va presentar el Pla de reforma de l’Eixample poca gent s’imaginava el potencial transformador del projecte; de fet, van sortir moltes veus que el van titllar d’excessivament ambiciós i, fins i tot, d’utòpic. En contrast amb aquesta manca de reconeixement inicial, una vegada implementat, i per tant demostrats els avantatges del model, bona part de les innovacions es van aplicar en molts dels projectes urbanístics posteriors de la ciutat (i de moltes altres ciutats del món). El gran valor del projecte de transformació del barri de Covadonga rau en esdevenir també un “efecte papallona”.... En ser un punt de partida que, a més de constituir una palanca de transformació d’aquesta zona de la ciutat tradicionalment “oblidada”, ens doni als sabadellencs l’oportunitat de fer-nos una idea (i de creure’ns) les potencialitats que té una ciutat com la nostra. A ningú se li escapa que aquesta no és una empresa fàcil ni de resultats immediats. Però si Sabadell vol tenir les eines adequades per enfrontar-se als complexos reptes que planteja la realitat actual i evitar el perill de veure’s “fagocitada” per les forces centrípetes que exerceix Barcelona, la inacció és més un risc que un estalvi. Moltes ciutats de les característiques de la capital vallesana que ens han precedit han demostrat que els processos de transformació urbana són complexos però són possibles. I el “Projecte City Lab” ha evidenciat que Sabadell té les condicions per aspirar-hi. Fins aquí la “melodia” sona molt bé... Però com podem passar de les paraules als fets? La bona notícia és que no partim de zero. Cap dels reptes contemplats en el projecte són aliens a la realitat de la majoria de ciutats europees: pacificació de la mobilitat, transició energètica, creació d’un ecosistema innovador, desenvolupament local inclusiu, espais públics de qualitat, convivència urbà-natura, barris funcionalment heterogenis, fàcilment ciclables i predominantment peatonals ... Tots són temes que sonen a les agendes polítiques locals d’arreu del món. Això fa que hi hagi un important corpus de bones pràctiques que ja s’han provat i que han demostrat la seva efectivitat, tal com recull la Federació de Municipis de Catalunya de forma periòdica en el seu observatori de bones pràctiques “Focus d’Innovació Local”. Més enllà de les mesures concretes, una de les lliçons apreses a partir de l’experiència de les ciutats que ja porten camí recorregut és que aquest no és un repte que pugui afrontar l’ajuntament en solitari, sinó que s’ha de plantejar com una empresa col·lectiva. És imprescindible, doncs, un pacte de ciutat que alineï l’acció de tots els departaments municipals i que mobilitzi tots els actors locals (socials i econòmics) al voltant d’uns objectius comuns i d’un horitzó compartit. Un pacte de ciutat que ha d’establir compromisos concrets però també un marc de col·laboració que empoderi a tothom a aportar, de manera formal o informal, el seu gra de sorra. En aquest sentit, el document resultant del projecte Covadonga “Cap a un Covadonga innovador, inclusiu, saludable i sostenible per a l’any 2030” pot ser un bon punt de partida. Els reptes plantejats (esdevenir un districte d’innovació, coneixement i cultura, promoure la mobilitat sostenible i els estils de vida saludables, impulsar una transició ecològica i energètica i fer-ho garantint l’equitat social i la justícia espacial) són clarament escalables a la resta de la ciutat. I bona part les accions proposades (com són dissenyar una xarxa de vies saludables i segures, millorar i acondicionar els espais públics existents per fer-los més inclusius, segurs, identitaris i de qualitat, renaturalitzar els barris, promoure la creació de comunitats energètiques, crear una moneda digital local, organitzar mercats d’intercanvi o crear nous instruments de participació ciutadana) permetrien activar la metamorfosi per a la modernització del municipi. En definitiva, ja sigui per raons ambientals, de salut pública, d’acompliment de les directrius europees, de qualitat de vida, d’equitat social o de competitivitat econòmica... És molt evident la necessitat i la urgència de reinventar la ciutat. I part de l’èxit del projecte Covadonga consisteix en ser la llavor d’aquest nou ecosistema urbà que porti Sabadell a convertir-se en una capital del S.XXI.

EMPRIUS, UNA TRANSFORMACIÓ D’ÚS INNOVADORA PER A COVADONGA EN SABADELL.

EMPRIUS, UNA TRANSFORMACIÓ D’ÚS INNOVADORA PER A COVADONGA EN SABADELL.

EUDALD GRIERA, Sòci de L’Eixida i membre del Teler Cooperatiu ORIOL LÓPEZ, Sòci de Chapter#2 i membre del Teler Cooperatiu Transformar un barri per i amb la gent, és transformar també la seva economia. Les transformacions urbanes socioeconòmiques de les ciutats del segle XX i principis del XXI s’han construït a partir dels interessos, o marcats pels interessos, de la dinàmica capitalista global. Una dinàmica que pensadors com Harvey, Smith i altres han posat sobre la taula reiteradament, situant els territoris i les ciutats com a epicentres de la dinàmica d’acumulació del capital, és a dir, de creixement imparable i explotació insaciable de recursos (humans i naturals). Les ciutats i territoris com a peces o actors d’un model de competició global. I les institucions públiques com a aliades necessàries en aquesta expansió, com assenyala Neil Smith, desigual. Amb fortes conseqüències nefastes per les persones que hi habitem en elements tant clars, entre d’altres, com uns nivells de contaminació insalubres causats per un model de mobilitat basada en el transport motoritzat privat, protegit i subvencionat; un model urbà amb fortes desigualtats socials, amb poca zona verda i descohesionat; un model d’habitatge mercantilitzat regit per l’especulació i la conseqüent expulsió de veïnes; un model alimentari basat en les grans àrees comercials i la agroindústria i per tant en el comerç internacional, l’explotació laboral i el “malestar animal”; un model escolar amb profundes desigualtats que situa Sabadell com una de les ciutats amb més segregació escolar del país... I entre d’altres, però especialment, un model de creació d’ocupació i economia local basat en la terciarització, la contractació temporal, la homogeneïtzació comercial i la compra online, i l’atracció d’indústria i comerç del capital global a partir de la competició entre ciutats i pobles veïns. Una dinàmica que respon a una lògica assimilada per la majoria segons la qual és el capital, i no les persones, les que en última instància garanteixen el desenvolupament socioeconòmic d’un territoris i per tant, cal tenir-lo content i cedir-li tota la centralitat i sobirania; encara que generi un gruix d’externalitats directes i indirectes que impacten negativament en les comunitats a escala global i local. Un model però que ens exposa completament a territoris i persones de manera cíclica i reiterada amb les crisis sistèmiques que genera. I que hem patit amb exemples com el rescat bancari el 2008 (que ara es tradueix en beneficis milionaris pels bancs i milers d’acomiadaments) i els milers de desnonaments durant la primera etapa de la crisi. O per altra banda, amb la gestió de la pandèmia recentment, especialment amb la mercantilització expeculativa que s’està fent de les vacunes o l’acaperació dels fons europeus per a la recuperació econòmica més grans de la història, els famosos Next generation, per part de les grans empreses transnacionals. Posant sobre la taula el que molta gent assenyala des de fa temps, un conflicte irreconciliable entre el capital i la vida. Un conflicte que exceptuant, moments històrics puntuals a nivell local, la ciutat (com la major part del planeta) ha viscut la contradicció capital-vida perdent sempre, o quasi sempre, la vida. Cap a un model de desenvolupament local que posi la vida al centre Com assenyalem més amunt estem immersos en una profunda crisi ecològica, social, econòmica, democràtica i sanitària que ha fet palesa la incapacitat del model econòmic actual de fer-hi front. Davant d’aquesta, des de l’Economia Social i Solidària plantegem la necessitat de ciutats, comunitats, empreses, partits i administracions de posicionar-nos en aquest conflicte entre el capital i la vida. Som conscients que hi ha molts elements que sobrepassen l’esfera local, tanmateix aquest element no ens pot fer defugir de la nostra responsabilitat global, i de la nostra capacitat local per triar un altre camí. El de formar part de la solució, i iniciar una transició ecosocial que ens permeti superar la situació actual construint un model socioeconòmic que situï al capdavant les necessitats, drets i inquietuds de la ciutadania i el territori. Urbanisme, gènere, salut, comunitat i economia van al nostre entendre íntimament lligades. Són i haurien de ser a l’hora d’imaginar qualsevol transformació de base democràtica principis transversals. D’aquí que des de l’Economia Social i Solidària parlem de desenvolupament local autocentrat, és a dir, generar condicions perquè la centralitat del desenvolupament socioeconòmic local de la nostra ciutat vagi lligada a les seves capacitats, als seus recursos i a les necessitats. Com deia David Harvey en una entrevista a Crític, “les ciutats no poden ser un lloc on invertir, sinó un lloc on viure”. Una ciutat que sigui instrument per a posar fre al canvi climàtic transformant el model industrial, de mobilitat i de consum, per a tenir solucions habitacionals, per a cuidar de les nostres veïnes que ho necessiten i de les persones que les cuiden, per a crear projectes socioeconòmics de base democràtica i apoderadora per les persones on el lucre no sigui el barem de viabilitat, per a impulsar la cultura com a eina de cohesió i socialització crítica,... No valen ja velles receptes de col·laboració público privada on de nou el creixement econòmic tingui la centralitat, i per tant l’ús expansiu de recursos (humans, naturals, espaials,...) és imprescindible; i on es privatitzen els beneficis i es socialitzen els riscos i les pèrdues. Covadonga com a punta de llança, i l’Economia Social i Solidària com a aliada Cal canviar de paradigma. Els recursos públics han de permetre millorar les condicions materials de les gent i la salut del planeta, i han de tenir un impacte directe sobre aquest objectiu. I les iniciatives privades han de comprometre’s amb aquest objectiu i amb el seu entorn. És per això que al nostre entendre, aquest canvi de paradigma, necessita comptar amb una aliança estratègica entre l’administració i institucions públiques, les iniciatives i empreses de l’Economia Social i Solidària i la ciutadania. Donant peu al que hem anomenat cooperació pública-cooperativa-comunitària. On la transparència, la participació, l’ocupació digne i la cobertura de necessitats sigui l’eix central a partir d’on pivoten totes les accions i projectes de transformació. I és des d’aquesta perspectiva analítica i estratègica que el barri de Covadonga i el Covadonga Urban Lab ens semblen una espai i una eina claus per generar un referent replicable (amb les seves característiques i idiosincràsia) per la ciutat i comarca. Les característiques de Covadonga el fan un barri procliu per endegar una transformació a l’escala que planteja el document promogut en el marc del projecte Covadonga Urban Lab. És un barri divers socialment i econòmica, i al seu torn és un barri organitzat i participatiu, amb forta presència cultural i acadèmica, amb patrimoni (i part d’ell públic) i encara sense grans símptomes de gentrificació, és un barri frontera i per tant potencial eina de cohesió urbana i vincle amb el Rodal,... i així ho demostren la pràctica totalitat (almenys els que he pogut fullejar i escoltar) de TFG’s i debats que s’han generat en el marc del projecte europeu. Des del Teler Cooperatiu, així ho entenem i compartim l’estratègia des de l’enfoc exposat. La transversalitat del projecte Covadonga Urban Lab coincideix amb la transversalitat de propostes que des de l’Economia solidària s’impulsen estratègicament: mobilitat, habitatge, cultura, participació, salut i cures, participació, energia, alimentació,... és per això que assenyalem la importància d’aquesta aliança a tres bandes basada en la col·laboració pública-cooperativa-comunitària. De la Nau Coop a l’Espai Emprius, innovació des de la cooperació! Tanmateix, cal començar per algun punt i aquí és on es situa una idea que ha anat agafant forma, la proposta d’integrar la Nau Coop (un projecte de pol cooepratiu promogut per diverses entitats i cooperatives del territori) en un projecte compartit amb altres entitats i situat a les naus del carrer Emprius (de propietat municipal). Per generar-hi un pol comú d’innovació, coneixement, energia, cooperació, cultura i transformació socioeconòmica i urbana. D’un temps ençà diverses entitats i cooperatives del territori amb la participació de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès i la complicitat de la Direcció General d’Economia Social i la UAB estem tramant un projecte de pol cooperatiu. Un espai d’intercooperació, visibilització i foment de l’Economia Social i Solidària (ESS) amb especial atenció a la creació, incubació i consolidació de projectes socioeconòmics transformadors. Un espai per enfortir l’ecosistema cooperatiu, generar mercat social i augmentar la capacitat d’incidència i escalabilitat de l’ESS. A la llum d’estratègies similars del moviment tant als Països Catalans com a altres part de l’Estat Espanyol o Europa. Coincidint en el temps amb el projecte Covadonga Urban Lab, des de les entitats promotores es trasllada la proposta de pol cooperatiu a l’Ajuntament de Sabadell buscant la seva complicitat i col·laboració, i al mateix temps sol·licitant la possible cessió de l’Espai Emprius. Però és en el marc del projecte europeu liderat per la UAB on reconeixem projectes que en una línia de treball similar o complementària estan elaborant un projecte amb participació veïnal, d’entitats culturals i de la UAB també per a l’espai emprius. Així, el Covadonga Urban Lab ens ofereix una àgora i espai de treball idonis per a cooperar i redefinir els nostres projectes a partir de construir una proposta conjunta i compartida. Fer de les Naus d’Emprius, l’espai d’innovació i la punta de llança de la transfromació comunitària, socioeconòmica, urbana i cultural que tants actors assenyalen clau. El projecte que estem construint doncs es presenta com un pol cooperatiu, cultural i energètic amb participació del barri als locals municipals d’Emprius. Un espai que ha de ser alhora referent en la posterior transformació social i urbanística de la zona. Un projecte que beu de quatre línies de treball que es troben per ampliar les seves capacitats d’incidència, visibilització i transformació. Primer, el projecte de La Nau Coop impulsat pel Teler Cooperatiu/Ateneu Cooperatiu del Vallès i diverses organitzacions socioeconòmiques de l’Economia Social i Solidària (ESS) del territori per crear un espai de creixement i impuls de projectes socioeconòmics transformadors, i al mateix temps conjuntament amb la UAB impulsant un espai de recerca i creació de coneixement al voltant de l’ESS. Segon, el projecte Covadonga Urban Lab de debat, recerca i participació al voltant del model de desenvolupament cultural, econòmic i urbanístic del barri de Covadonga impulsat per la UAB conjuntament amb l’Ajuntament de Sabadell. A aquest projecte se li podria sumar una proposta de FabLab en xarxa amb els de la Xarxa UAB OpenLabs. Tercer, el projecte de comunitat energètica impulsat per l’Associació de veïns de Covadonga i Som Energia Sabadell que busca crear el primer referent local i comarcal de producció i consum energètic col·lectiu, amb la complicitat de la UAB i els Castellers de Sabadell. I quart, amb la complicitat del veïnat organitzat del barri i els Castellers de Sabadell un projecte que des de fa temps busca crear un espai de dinamització i trobada cultural, i que ja han presentat a l’Ajuntament de Sabadell. Com dèiem anteriorment aquesta iniciativa és un projecte en construcció però ens permet visibilitzar la potencialitat, capacitat i voluntat de les organitzacions i entitats participants d’impulsar un espai comú al barri de Covadonga, concretament als locals municipals del Carrer Emprius prou ampli per aplegar els diferents projectes. Una eina públic-cooperativa-comunitària que pot donar un impuls molt important a la transformació socioeconòmica i cultural local, i especialment a la transformació que es debat i s’impulsa des de fa uns anys al voltant de l’eix Gran Via - Ripoll. Un espai (físic i socioeconòmic) que vol ser una eina clau per a impulsar propostes d’innovació per a la transformació socioeconòmica i urbana. Ja que de la mà dels agents anteriorment esmentats planteja propostes concretes i reals en àmbits tant claus com el de la creació i transferència de coneixement, la tecnologia oberta, la mobilitat sostenible, la transició ecològica i especialment energètica, la producció agroecològica i el malbaratament alimentari, la comunicació, i finalment en l’impuls de projectes socioeconòmics (ciutadans, cooperatius i/o públics) que encarin aquests reptes afavorint l’impuls econòmic del territori i la creació de llocs de treball. Així doncs la proposta constitueix una de les iniciatives locals amb més impacte i capacitat transformadora pel barri, la ciutat i la comarca. Essent un espai heterogeni de col·laboració entre diferents organitzacions, institucions i persones, des d’una estratègia compartida de Innovació, coneixement, energia, cooperació, cultura i voluntat transformadora. Un espai de producció i cooperativització d’energia solar, referent de l’ecodistribució urbana de mercaderies i de resposta a l’emergència alimentària, que albergui una activitat i producció cultural dinàmica, on s’hi incubin projectes socioeconòmics, es generi oneixement i ocupació i s’apropi la tecnologia a la ciutadania. Des d’un model de gestió i governança públic-cooperativa. Això és innovació, almenys la que des del Teleer Cooperatiu entenem que ens demanda la ciutadania i el planeta!

El Covadonga Urban Lab  com a cas de bona pràctica

El Covadonga Urban Lab com a cas de bona pràctica

El Covadonga Urban Lab ha entrat com a cas de bona pràctica en el document de la Generalitat titulat: L’entorn educatiu i les agendes compartides orientades als ODS Si esteu interessats saber més sobre com poden contribuir els centres educatius a les agendes compartides del territori orientades als ODS? En aquest document trobareu algunes respostes: http://catalunya2020.gencat.cat/web/.content/00_catalunya2020/Documents/angles/fitxers/entorn-educatiu-agendes-compartides-ods-ANG.pdf

El Covadonga UrbanLab de Sabadell compleix un any

El Covadonga UrbanLab de Sabadell compleix un any

El Covadonga UrbanLab, un espai d'experimentació, cocreació i innovació que ha impulsat la UAB al barri de Covandonga de Sabadell, fa un any que va entrar en funcionament, una primera fase en la qual s'han definit els quatre reptes principals que s'abordaran en aquest laboratori urbà els pròxims anys. Llegir notícia sencera: https://www.uab.cat/web/sala-de-premsa/detall-de-noticia/el-covadonga-urbanlab-de-sabadell-compleix-un-any-1345667174054.html?noticiaid=1345831325703